Una més com si res. Així ha passat, fa pocs dies a la capital espanyola un jove esquerrà va resultá ferit de mort quan un ser primat, violent, sanguinari i altres qüalificatius que es mereix va asestar una ganivetada al jove CArlos Palomino.
Tot succeí quan Carlos i un gran grup d'amics i companys polítics acudien a mostrar la seva repulsa contra una manifestació racista, xenófoba, conservadora i rebel per part de grups falangistes, skinsheads i neonazis.
Amb proves, més que evidents, hem pogut observar la repentina mort del nostre amic i company i hem vist com un individu d'indesitjable presència espera al metro amb un ganibet per tal d'endinsar-lo en un cos inocent.
Ganes de sang a les mans? caràcter violent per naturalesa? O, tal vegada, bogeria injustificada? No sabem per que ho va fer -l'assassí al·lega que per por encara que por no en té cap quan agredeix directament al cor- però el cas és que ho va fer i no és la primera vegada que un animal que és solt al carrer com si fos persona i amb uns ideals indgines de defensar avui. Són més d'un les morts de companys antifeixistes, no cal pensar molt per recordar al Guillem Agulló, i és preocupant el fet que uns salvatjes, per que no tenen altre nom, els quals fa setanta anys crearen una por increible a molts països i que ens arrebataren un sistema democràtic elegit per tothom pasetjen per les nostres vies i assassinen sense cap remordiment a joves que lluiten per un món millor on qüalsevol esser puga gaudir de la vida.
Que hem de fer per que açó acabe? Per qué hem d'aguantar a aquesta gent que vaga impunament pel carrer? Desde aquest lloc rendim el nostre més que sincer ànim a la familia d'en CArlos.
SEGUIREM LLUITANT CARLOS PALOMINO NI OBLIT NI PERDÓ
